Aquesta és la meva primera entrada en el món virtual des de fa uns mesos. He passat per un profund període de reflexió -no precisament electoral- que m'ha portat intuïtivament a treballar més en l'interior i deixar en un segon pla l'exterior. Però ara l'exterior pren protagonisme.
Arnold Toynbee va ser un gran historiador anglès de tarannà optimista que va escriure el següent sobre el possible èxit de les civilitzacions:
Les civilitzacions no són sinó el resultat de la resposta d'un grup humà als desafiaments que pateix, ja siguin naturals o socials. D'acord amb aquesta teoria, una civilització creix i prospera quan la seva resposta a un desafiament no només té èxit, sinó que estimula una nova sèrie de desafiaments, una civilització decau com a resultat de la seva impotència per enfrontar-se als desafiaments que se li presenten. Fruit d'aquesta teoria, Toynbee va negar el determinisme en l'evolució de les civilitzacions i va defensar que podia esperar-se que la moderna civilització occidental pogués escapar a la norma general de decadència de les civilitzacions.
Actualment i malgrat les esperances de Toynbee, la geopolítica mundial i local van pel camí roí:
-Regressió a les llibertats ciutadanes.
-Degradació i privatització continuada dels Serveis públics.
-Ocàs mundial de la democràcia per corrupteles generalitzades, clientelisme i manipulació lobbista sistemàtica de la classe política.
-Incapacitat dels líders mundials de canviar de forma radical un sistema econòmic injust, destructor del medi ambient, dels recursos naturals-energètics i productor del canvi climàtic. A més de generador de desequilibris cada vegada més acusats en el repartiment de la riquesa i en l'equilibri Nord-Sud (incloent en el Sud al nostre 4t món) per mitjà d'una globalització que evita transferir els nostres avenços laborals i mediambientals als països emergents o en desenvolupament.
-Aquest sistema manté un complex borsari i financer desregularitzat que potencia l'especulació sense escrúpols en qualsevol bé material (incloent les commodities i productes de primera necessitat) amb capital fictici en operacions de fort apalancament immoral.
Crec que hauríem de fer moltes coses per eludir aquesta impotència de la qual parlava Toynbee en l'enfrontament de les civilitzacions als desafiaments que l'assetgen, ja que la casta política està més preocupada a servir a la tirania dels Mercats que a la població que representa. O en eliminar carrils-bici, recentement inaugurats...
El primer que considero necessari és el canvi de consciència i de valors, ja que mentre tinguem com a civilització els caducs valors que han presidit fins ara el desenvolupament del nostre actual model soci-capitalista, només triomfarà el conflicte continu produït pel Egoisme i la cobdícia il•limitada reflectida amb mestria impecable al documental Inside Job.
Veig en propostes locals pensades de manera holística o integral (com el Moviment 15-M entre altres) un inici de la solució a problemes globals, per mitjà de la creació de teixits que s'estenguin aquests nous models com fresca vegetació sobre fulles resseques.
Fruit d'aquestes reflexions i moltes altres, va sorgir la primera reunió sobre una visió d'una possible ciutat sostenible: Castelldefels Transició Mediterrània (tema del qual ja vaig parlar en un post anterior) el passat dia 17 de novembre.
Van assistir persones de gran interès, com Pablo (ànima-mater i pater de la Xarxa d'Intercanvi de Coneixements d'aquesta ciutat) Joan, cofundador de la Xarxa de teatre infantil a Castelldefels i activador de diferents projectes socioambientals. Enrico, sociòleg dels marges. Sergi, permacultor practicant i coneixedor del fenomen de la Transició al món anglo-saxó. Arnau també activista-rumiador de la transició al Prat de Llobregat.
Es van parlar de molts temes relacionats amb la Transició i la situació actual i finalment es va considerar seguir rumiant el tema al Prat.
Introdueixo com a única imatge un Mapa d'eco-nceptes que vaig proposar i ampliarem a la reunió, aquest representa aspectes del que podrien ser els assentaments humans realment sostenibles des del punt de vista ecològic, econòmic i social.
La Transició veritable de la ciutadania està en acció.
8 comentarios:
M’alegra tornar a llegir-te i comprovar que continues amb el mateix ànim, ningú havia dit que anava a ser senzill... però com tu penso que es l’únic camí...
Una abraçada.
Pep, quina alegria de poder llegir-te! M'ha agradat molt el post, tant en la forma com en el fons. Gent com tu és necessària per canviar les coses. Una coseta. no tardes tant a regalar-nos una reflexió tan assenyada! I penja l'enllaç al twitter!
Besos
Moltes gràcies Pep per la feinada de sistematitzar i publicar la primera reunió. Obrim un nou camp de trobada per construir un vincle social on el fi prioritari sigui la vida humana, reduir el màxim possible les fonts del nostre patiment, i aspirar a un model de bona vida col·lectiu equitatiu. Petons
Moltes gràcies a tu Pere. Tu si que est un incombustible.
Ara amb el panorama polítieconomic actual, tenim que "redoblar esforços".
He passat una época molt introspectiva i no he intervingut en cap foro d'Internet. Perdona la meva absència temporal
Queti com un angelet virtual, sempre animes i dónes molts bon consells.
Si el vols penxar al twitter tu també m'agradaria (crec que em serà necessari un curset de detallets)
Una abraçada i molts petonets.
Gràcies a tu, Enrico.
A la Permacultura es diu que la Clau està als margens, a les fronteres. Per tant la Clau està també a persones tam col·laboradores i conscienciadas com tu.
Ante todo, gracias por preocuparte a ti y a los que como tú, piensan que hay que hacer algo positivo por la vida, cada uno aportando lo suyo. Siempre hay momentos en la vida, más tranquilos o que parece que las cosas están más o menos, pero hay momentos en que las cosas no están regular, sino cada vez peor, no sólo a nivel personal, sino que la afectación es a nivel social, como es el caso. Nuestra cultura y forma de vida ha de transformarse irremediablemente, no podemos seguir con los ojos cerrados y dejar que lo bueno que teníamos, nuestros derechos y libertades, nuestro aire y nuestra vida se vayan por la alcantarilla sin hacer nada. Parece que todos estemos estupefactos, inmóviles ante el futuro, sin reaccionar, por algún sitio hay que empezar y el movimiento genera movimiento. Muchos besos. Puri
Sin personas como tú no podrian darse Los Movimientos vitales, expontáneos y necesarios.
Un besazo
Publicar un comentario