La pesadilla de Akira Kurosawa

 

Los sueños

La pesadilla

Años atrás cuando aún el movimiento antinuclear era importante en nuestro país, recuerdo haber llevado cuando iba al Instituto, una chapa en la solapa que ponía la leyenda Nuklear, ez esquerik asko (Nuclear, no gracias).

Posteriormente vi una película de Akira Kurosawa, que me produjo una profunda impresión: “Los sueños de Akira Kurosawa"  (link para descargarla) que he vuelto a disfrutar en varias ocasiones.

Todas las historias que narra son pura poesía visual, pero en esta entrada me centraré en la sexta historia, la del Monte Fuji en rojo: Una catástrofe nuclear en Japón hace que una nube radiactiva se extienda sobre la población y en un diálogo inigualable, el responsable de la central habla de su insensatez  con el protagonista de la historia.

Más que un sueño, la historia es una pesadilla y una certera premonición sobre la amenaza radiactiva que se cierne ahora sobre Japón y que tiene continuidad con el relato siguiente de la película que, en la misma tónica, se centra en las terribles mutaciones que las personas sufren por el efecto de la radiación.

Muchos años más tarde, érase una vez un Japón industrioso, exportador, diligente y disciplinado. Prácticamente, el paraíso del capitalismo hasta que potencias emergentes como China e India entraron en escena y le robaron un parte del protagonismo, relegando al productivo país al tercer puesto en el ranking económico mundial.

Terremoto de 8,9 en la escala de Richter el pasado 11 M en Japón. Posteriormente un devastador tsunami acaba con toda la diligencia y el orden nipón en una parte la costa nordeste en cuestión de minutos. causando miles de muertos. Pero el horror no acaba ahí, una central nuclear estalla en lo que constituye el segundo accidente radiactivo más importante después de Chernobil. Otro reactor está seriamente dañado y aunque las autoridades dicen que no hay gran peligro, las imágenes y los datos hacen pensar que la refrigeración del reactor va a ser muy difícil y las consecuencias imprevisibles.

Las lecciones que se pueden derivar de esta lección de la “brutal” naturaleza sobre el atrevimiento humano y de la magistral advertencia del director Kurosawa pueden ser:

• Objetivamente hablando la energía nuclear contamina, tiene riesgo de accidentes, genera residuos muy peligrosos con un elevado coste de mantenimiento que duran cientos de miles de años, es limitada (al ritmo actual de consumo las reservas se estiman en unos 80 a 100 años o menos) provoca dependencia exterior tanto tecnológica como del combustible, crea muy pocos puestos de trabajo respecto a su volumen de negocio, y es cara, a pesar de las ingentes cantidades de dinero público que ha recibido para su desarrollo desde los años cuarenta, ya que en la evaluación de costes no sólo hay que considerar la inversión inicial y la operación y el mantenimiento, sino el coste del desmantelamiento y la gestión de los residuos. Además existe el riesgo de que esta tecnología sea usada con fines bélicos. Por otro lado, su construcción y mantenimiento generan una cantidad ingente de gases de efecto invernadero que no se contabilizan en su cómputo de emisiones.
• La urgente necesidad de eficiencia energética, de la disminución y ahorro del consumo energético innecesario y obsceno, para producir bienes y servicios totalmente prescindibles. La utilización de todas las energías renovables a nuestra disposición, incluidas la mareomotriz y la geotérmica pueden hacer de este planeta un lugar mucho más seguro, limpio y habitable.
• Nosotros tenemos centrales nucleares obsoletas y en constantes reparaciones en nuestro territorio nacional. Nuestro país vecino, Francia, del que acabo del volver y en el no he visto una gran muestra de preocupación por la sostenibilidad y respeto medioambiental, produce la mayor parte de su energía eléctrica a partir de centrales nucleares.
• Todo ello confiere a este medio inseguro de producción de energía el carácter de una especie de lotería en la que múltiples factores pueden desencadenar un episodio que desearía que no tuviese la menor relación con la pesadilla que el maestro Kurosawa profetizó en su maravillosa obra maestra.

LA RET SOCIAL

Fa molts anys enrere,  quan jo era un xiquet,  les relacions socials es feien al carrer o des de els balcons. Les dones cantaven molt freqüentment i els homes xiulaven  mentres passetjaven.

Ninguna de totes aquelles despreocupades persones pensaven en el número d’amics que tenien al Facebook. Evidentment no hi havia ni Internet ni ordinadors, ni per supossat telèfons mòbils.

Cine per sort si que hi havia, però no es feien pel·lícules com la que vaig veure l’altre dia.

El cap de setmana passat vaig veure el film La ret social. Independentment de la seva total fidelitat a la història real del fundador de Facebook  (F)   Mark Zuckerberg  (MZ)   el qual va ser membre de la fraternitat universitària de Harvard alphaepsilonpi,  em va semblar molt interessant i el llenguatge visual de la narració molt dinàmic. Sobretot pel que es pot veure darrere de la història. 
A més a més, li han donat un Oscar pel millor guió adaptat.

L’origen de F és el despit d’aquest estudiant de Harvard que va ser rebujat per una noia i amb algunes cerveses de més va a agafar la informació del  directori d’estudiants (facebook) i va a publicar les fotos de les estudiants per a que els nois votessin qui era la més calenta a la web Facemash.com. Això li va reportar problemes amb la direcció de la Universitat.

Em sembla al·lucinant que la ret social més gran de la història hagi estat creat per un problema de relació i comunicació.

Segons el film, Mark Z és un personatge venjatiu.

El punt d’inflexió per la creació de la Ret social apareix al film quan un estudiant li demana a MZ informació sobre una estudiant referent a la seva situació de parella amb l’objectiu de poder lligar amb ella. That’s the point: MZ s’alça a tota presa i arrivant a la seva habitació d’estudiant comença a incorporar camps als perfils del personatges a on s’incorpora la situació de parella o relació personal. 
Facebook s’havia creat.

Si analitzem tota aquesta informació podem proposar aquestes qüestions:

•  Facebook s’ha creat pel despit d’un amor o atracció no corresponguda.

• El creador de F és una persona venjativa.

• La necessitat de lligar va a ser el catalitzador de la creació de la major ret social de la història.

• Qualsevol Agència d'Inteligència podria aprofitar ben be tota aquesta informació confidencial que la gent aporta amb poca reflexió per a tenir classificada a la població de forma fàcil i ràpida i prevenir qualsevol problema de seguretat.

• F podria vendre tota aquesta sucosa informació comercial a empreses que s’estalviarien molts costos en laboriosos estudis de mercat.

• Aquest eina es pot utilitzar  per provocar revolucions afins als meus interessos i evitar que altres rets socials "físiques" puguessin apropiar-se del poder i no donar els seus recursos naturals a baix cost.

·        Però com l’origen de les coses per a mi és important i com que no em refie molt dels actes-mimètics de la població, encara que sóc usuari d'aquest bloc, prefereix ara per ara no tenir perfil de “Facebook”.

·        De totes maneres, això no vol dir que una pissarra virtual com és en certa forma el F no pugui servir per interrelacionar persones amb interessos loables i dessitjables  L’important és si la utilització masiva de aquesta eina de comunicació pot ser o no un instrument global de control social. 

    D'altra banda, també tenim el cas de la manipulació i ocultació de la informació per part de Governs que com el Valencià, prohibeixen l'emissió de TV3.

• Aquest est un comentari molt interessant de l’amic Enric en base a un article de la Contra i un afegit meu: “però hi ha un problema: la informació manipulada. Bahrein, per eixample, és seu de la Quinta Flota, el braç naval de les forces dels Estats Units a l’Orient Mitjà, a on el "deixem que la població es manifesti” ja no es dóna i ens venen la revolució com la d’una minoria religiosa. No siguem ingenus, sapiguem que aquestes manifestacions poden ser controlables i ho són als països clau”. 

       Ara mateix està anant la flota dels USA cap a Líbia.

• Podria ser F un gran germà orwelià del segle XXI, però al món capitalista?

Aqui us pose una entrevista amb l’escritor del llibre que ha servit d’inspiració al film.

Actualment MZ és mil-millionari més jove del món, patrimoni: uns 6.900 millons de $.  Quasi tot el món àrab s’està revolucionant utilitzant les rets socials en molts casos en forma de Wiki-revolucions, malgrat la seva quasi anul·lacio i censura  d'internet i dels mòbils per dictadors com Mubarak.

A aquests països a hi ha un munt de gent que sobreviu amb un dolar al dia.

Traieu les vostres conclusions