jueves, 20 de enero de 2011

L’Hortet





Enciams amb palla

Desprès de llegir l’article sobre dioxines i gallines “Las lunas mágicas no existen”, de Eurotopia i de llegir el bloc al forn de la nostra amiga Queti B, m’he decidit a escriure aquesta entrada en català.
Un hort és un estat de consciència, un hortus conclusus, un lloc a on  pots retrobar la bellesa original.
Veure com d’una ínfima llavor o d’un minúscul planter surten majestuoses plantes del bròquil o també les elevades, hieràtiques i florides faveres, engalanades amb la blancor nevada de les seves flors en cascada, em fan sentir copartícip del miracle de la creació. Però aquest acte creatiu no es queda a soles aquí. Desprès de tot aquesta cura i treballs per a que creixen i es desenvolupen aquestes plantes com fillets vegetals, ve l’acte d’amor final, la ingestió i la fusió amb els seus fruits: la collita.
De totes les sensacions que m’ha reportat fins ara el petit hortet deixat pel bon amic Pablo, i ajudat per Dauda, per Santiago i la familia, em quedo amb dos:

Gotes
Amb la meva bicicleta de bon matí
arribava a la porta de fusta del hort
El sol no era capaç de escalfar l’aire
Deixant les meves eines penjades d’un perer
Em dirigia als brècols.
Un fulla de verd profund es va il·luminar amb un raig de sol matiner.
Les gotetes de la rosada es varen desfer en un arc de Sant Martí Multicolor,
L’Univers sencer estava contingut en aquelles gotes.




L’abella
Les faveres són fortes, altives i intel·ligents
aprofiten l’adob etèric i ho substancien,
com bones alquimistes, transformen la realitat.
Les cascades, les estalactites florals invadeixen les branques nues.
Un e-mail ens recorda que les abelles estan en perill,
però jo n’estic segur que aquesta abella del meu costat
libarà un nèctar nutrici.
Amb determinació i suavitat
es rellisca entre les floretes en forma de papallona
Menja i fecunda,
Fecunda i menja
Totes dos són l’essència de la vida.

La collita
                                                      

Enjardineu la vostra vida , enjardineu el món

15 comentarios:

Q dijo...

Pep, has expressat ben bé la poesia que es desprén de la natura, ni que siga cultivada. Sempre m'ha agradat veure créixer llavors; veure com esdevenen plantes, arbres, i el fet de saber que hi he contribuït, m'omple l'ànima. Quina sort que tens!
Una besada

Pep R dijo...

Moltes gràcies Queti, gràcies a persones com vosaltres la vida s'enjardina molt més vigorosament i la biodiversitat i la bellesa aumenta vencent a les conciències desertiques.
Besets de floresta

Anónimo dijo...

Jo tinc la sort de haver gaudit del broquil i l'enciam, i trets directament de la terra i a taula, no hi ha color, el sabor i la textura son boníssims. I les sensacions que proporciona a la ment veure’ls créixer son impagables. Per el contrari, després de llegir el article publicat a eutropia sobre el cas dels animals contaminats a Alemanya, en fa pensar què espècie animal tant dolenta som els essers humans, que ens carreguem la natura i a nosaltres mateixos sense pensar en res, perquè no crec que ni tant sol els beneficis foren tant substanciosos per als causants. En fa por pensar en la desnaturalització de la mentalitat de la nostra societat, perquè es la nostra destrucció. Malgrat que com li dic a la meua filla, hi han més de bo que de dolent, si no fa temps que ja no hi seriem aquí.
Molts besets Puri

Eurotopia dijo...

Molt bona exaltació de l’hort, tan fonamental avui en dia per a lluitar pel necessari canvi paradigmàtic i molt bones les imatges... ja sap ‘lo xicotet es bonic’...
Un abraç

Pep R dijo...

Molts agraïments Puri, com corresponsable i patidora dels moments de "treball" i absència.
Es estrany que els mateixos que ens enverinen amb substancies tòxiques als aliments, al aire i a les aigues, deuen menjar normalment aquests tipus d’aliments i respirar aire urbà en motls casos. O siga que s’enverinen a els mateixos.
No es pot ser més imbecil i desnaturalitzat
Besets cultivats

Pep R dijo...

Molt be Pere,
El nostre treball és anar de lo particular a lo general i amb persones canyeres com tu, n’estic segur que serà més fàcil enjardinar el món més aviat que tard.
Arbraçades

Santiago dijo...

Bravo Pep muy logrado y tu huerto se ve de maravilla

Saludos Santiago

Pep R dijo...

Gracias a ti Santiago,
Me pareció alucinante y muy de estos tiempos recibir tu mail avisando de la temprana subida a flor de las lechugas. Lo digital se hace terráqueo y con personas como tú, Dauda y Pablo también las cosechas abundantes.
Además, tus mimados calçots están que se salen...
Abrazos

Enric dijo...

Molt maco Pepe, connecto amb el que dius, estem flipant amb l'hortet de
casa, un canvi de paradigma total a la meva existència com a urbanita
rematat,
Tenim l'hortet ja bastant bé aqui a sota casa, després de treure sacs i
sacs de pedres, solucionar el tema d'una cloaca, etc.
Ara el que hem preocupa son les plantes sensibles a les gelades, tu saps
recordes quines son?
Escarxoferes?.. pensava posa'ls-hi unes bosses o quelcom..
Saluts
Enric

Pep R dijo...

M’agrada molt rebre el teu missatge Enric i sobretot el fet de que esteu ficats a un hort al costat de casa.
Els vegetals que m’han funcionat be aquest hivern són: brècols, enciams, faves, porros, i naps xinesos. Les patates arriscades que vaig sembrar es varen gelar i els apis no tiren be.
En general els plantes que funcionen be a llocs freds son cols i naps com diu la cançó. Nosaltres estem al costat del mar i el clima es privilegiat, però a Terrassa podríeu pensar en fer un petit hivernacle i posar una bona capa de palla aïllant al terra.

Pep R dijo...

.. I també poden anar be les escarxoferes, però són sensibles a fred fort.
Salut

Ferran dijo...

Hola Pepe,
enhorabona, quan se sembra i es cuida, tens una bona collita, com tot el que fas. Per cert, quins solcs més rectes!

Pep R dijo...

Moltes gràcies amic Monsieur,
El que sembra bondat, recull bondat i viceversa, encara que moltes vegades les situacions no són propicies.
La clau està en l'amor i la visió integral de la realitat.
I per suposat en el treball continu i en tenir bons amics com tu.
Pel fer els solcs em vaig ajudar d'una corda i dos canyes...
Salut

Pablo Palmero dijo...

Impressionant!! Eres un poeta!! Quan tingui ocasió t'enviaré alguna foto perquè la milloris amb els teus textos

Pep R dijo...

Moltissímes gràcies Pablo de no ser per la teva amabilitat, bondat i bon rotllo, aquesta entrada del blog més o menys poètica no s'hauria donat.
Tu també est un logista-poeta, ja que amb les teves accions xarxeres transmiteixes sentiments subtils i de fraternitat per tothom.