EL MAPA DEL TRESOR

 Tots hem pensat alguna vegada en la descoberta d’algun tipus de tresor: arqueològic, de diners, d’amistat i fins i tot d’amor. Fa anys varem emprendre un viatge a la “recerca del Sant Grial” seguint el llibre del teòsof Mario Roso de Luna i la guia de la Espanya màgica d'Atienza. Desprès de recórrer indrets bells, màgics i especials varem acabar al cor de la Serra de la Demanda (del Sant Grial). La conclusió d’aquell viatge meravellós va ser que el Sant Grial o Graal estava a dintre de nosaltres i que aquest era el nostre veritable tresor. “Coneix-te a tu mateix”. 

Ara n'estic llegint un llibre que es diu precisament “El mapa del tresor” (es pot trobar a les biblioteques públiques de Catalunya) i que parla de com trobar aquest tresor que tots busquem d'una o altra manera al nostre interior i amb les nostres accions. En ell es diu que tenim que canviar la manera de percebre el món i a nosaltres mateixos per a aconseguir la “prosperitat” que es derivarà de trobar el tresor dessitjat.
Encara  que és un llibre que podria calificar de coach o autoajuda, té conceptes interessants.

Una cosa que també m'agradat del llibre és la crítica que fa la “Llei de l'atracció” propugnada per llibres i pel•lícules com “El Secret”. No és possible aconseguir els nostres objectius a soles per mitjançà del desitjos continus envers l'objecte desitjat. Hi ha que actuar d'una manera proactiva, ètica i intensa per arribar a les nostres metes. En definitiva no debem esperar a que la sort ens visités. 

Bassan-se en la filosòfia hermètica i alquimica de Hermes Trimegist ens parla de com ens hem d'alinear amb 7 lleis que hi ha a l'Univers i que són descrites en un llibre posterior: El kibalió, que prové de aquesta filosofia i molt probablement del text atribuit a H. Trimegist: La Taula esmeraldina. Aquestes 7 lleis s'enumeren en set principis que posaré amb una breu descripció: 

• Principi de mentalisme: A l'Univers hi ha una sola ment. Com nosaltres som una part d 'aquesta ment, el nostre mon depèn dels nostres pensaments, ja que aquests generen la nostra realitat. “Ho que creiem té tendència a ser ho que creem”. 

• Principi de correspondència: “A dalt és com a baix i a baix és com a dalt” Representa a nivell personal que qualsevol canvi interior repercuteix en la nostra situació exterior. Si deixem de criticar, de prejutjar de manera injustificada, d’emetre pronòstics negatius...descobrirem com canvien les nostres circumstàncies. 

•  Principi de vibració: La classificació tradicional de l'esser humà és en tres parts: cos, ànima i esperit. La vida ens obliga a avançar encara que no ho vullguem. Segons aquest principi, les energies semblants s'atrauen. Si nosaltres “vibrem” amb una naturalessa de pensaments negativa, a soles veurem les vessants negatives dels esdevenimenets. Per que hi hagi un canvi, hem de reafirmar, recordar les nostres metes i ser constants. Cuidant de nosaltres i del nivell de vibració que hem escollit. També es diu que les vibracions altes incideixen sobre les baixes. Per millorar aquestes els mestres recomanen meditar, entregar-nos a una causa que siga útil als altres, contactar amb la natura o be fer activitats que ens elevin emocional o intelectualment. 

• Principi de polaritat: “Tot és doble; tot té dos pols; el contraris són idèntics en naturalessa, però diferents en grau. Totes les paradoxes es poden reconciliar” Aquí es parla d'harmonitzar els contraris i, com diria Aristòtil, trobar l'equilibri just entre els pols (doctrina del Justo medio-Medio dorado confuciano). Buda deia que “és a la via intermèdia on trobem la saviessa” Això ens dóna una vida harmoniosa. L'actitut vital quan ens sentim en una situació polar extrema seria anar al pol opossat i d'aquesta manera quedar-nos al centre. Per eixemple, quan estem molt empipats, podem pensar en alguna cosa que ens fa riure per recuperar l'objectivitat, perquè existeixen una gran escala de matissos. 

• Principi de ritme: “Tot té un fluxe i refluxe; tot es mou con un pèndol; el ritme és la compensació” La imatge seria com el moviment de les ones del mar. O la roda de la fortuna de la carta del Tarot que no para de girar. Gràcies al coneixement d'aquest principi ens podem posar endavant dels aconteixements, per eixample estalviant en temps de bonança per evitar preocupacions en temps de crisi o de dificultats. Res no és permanent, ni l’èxit ni el fracàs, però això no vol dir que no n'hàgim de gaudir ni d'aprendre. 

•  Principi de causa i efect: “Tota causa té el seu efecte, tot efecte té la seva causa” La sort no és més que el nom que se li dóna a una llei no coneguda. Més que casualitats existeixen causalitats. Seria l’equivalent a llei del Karma hindú. Tot el que hem fet al passat ens passa factura ens agradi o no. El destí és allò que passarà si no fem res per evitar-ho. Per gaudir d’autèntica llibertat, aquest principi ens empeny a practicar el perdó. S'ha de perdonar de tot cor, no serveix un “perdono però no oblido”, els rancors s'han de deixar enrere. Aprendre a perdonar ens dóna pau. Això no vol dir que puguin ser rigorosos i crítics amb els que demostren una baixa qualitat moral i ètica 

• Principi de generació: “La generació existeix arreu. Tot els seus principis masculins i femenins. La generació es manté a tots els nivells”. Per viure d'una manera completa i realitzada necessitem harmonitzar les nostres energies masculines i femenines (principi de l’Alquímia). D’aquí sorgirà la creativitat, la vida, el fruit, la prosperitat (com al símbol del yin-yang). Per progressar necessitem activar les nostres dues parts: la masculina és l'activa i la dinàmica i la que dóna; la femenina és la receptiva, la creativa i la imaginativa, la que acull. Tenim que desenvolupar les dues parts a l'hora, en cas contrari no arrivarem a bon port. 

A part d’aquesta informació, proporcionen d’altres interessants per tenir una visió i uns hàbits d’actuació proactiva i eficient estretes del guru de les organitzacions Stephen Covey: Els 7 hàbits de les persones eficients serien: 

1. Ser proactiu (no reactiu): És anar per davant de les circumstàncies i triar com reaccionar en cada moment i lloc segons els nostres principis i valors. Tenen una actitud positiva que incrementa el seu cercle d’influència (límit de les seves capacitats) Actuen amb seny i responsabilitat. 

2. Començar amb una finalitat en la ment: Perquè les nostre accions estiguin dirigides cap a un objectiu que tingui significat real per a nosaltres. 

3. Establir un ordre de prioritats (el primer és el primer): Fer primer el que és realment important i progressivament anar resolvent els altres temes. 

4. Pensar en guanyar-guanyar (win-win): A part de ser una estratègia que permeteix la sostenibilitat de qualsevol tipus de relació, és la més ètica i adient, desenvolupant una mentalitat d’abundància física i espiritual equilibrada. 

5. Entendre primer i desprès ser entès: Com essència del respecte als altres. Aquest hàbit és clau a les relacions humanes efectives i fa possible arribar a acords. 

6. Aconseguir sinergies: Com a resultat de cultivar la habilitat i valorar la diversitat. La síntesi d’idees divergents produeix idees millors i superiors a les individuals. Em ve al cap l’aforisme de George Bernard Shaw: Si tú tienes una manzana y yo tengo una manzana e intercambiamos las manzanas, entonces tanto tú como yo seguiremos teniendo una manzana. Pero si tú tienes una idea y yo tengo una idea e intercambiamos ideas, entonces ambos tendremos dos ideas." 

 7. Afilar la serra (millora i formació constant i continua): Utilitzant la nostra capacitat per renovar-nos física, mental i espiritualment. 

També parla del paradigma de ser depredador o jardiner. Evidentment em quede amb la sembra i no la devoració destructiva: Estimant i cuidant ho que fas; donant ho que realment es necessita; sent humil i agraït; treballant sense por (tan sols a algunes espines); amb voluntat de sentir-te útil it d’aprendre contínuament... entre altres característiques que ens portaran al nostre Eden particular. 

Desitjo que aquestes idees os ajudin a trobar el vostre lícit tresor en aquests turbulents i poc ètics temps de crisi i canvi.

El ESPÍRITU COOPERATIVO

El espíritu cooperativo

Cuando íbamos a clase de EGB (Enseñanza General Básica) en los estertores finales del franquismo, los profesores nos sentaban en orden, en función de nuestros conocimientos eminentemente memorísticos, es decir, los listos se sentaban delante y los torpes iban asumiendo de forma natural cual era el sitio que les iba a deparar la vida.
Todo este proceso de aprendizaje estaba imbuido de una competividad y de un estrés continuo. Nos hacían desear ganar posiciones en el ranking de la inteligencia y en vez de intentar ayudar al sufrido compañero que no sabía la respuesta, nos venía bien su fracaso para escalar posiciones.
Por otro lado, el sistema se retroalimentaba, el que se sentaba delante tenía más facilidad de acceso a la información de los profesores y los que quedaban en la retaguardia comenzaban a perderse entre conversaciones camufladas y juegos secretos.
Esta es la metáfora del mundo competitivo actual: MÁS COMPETITIVAD INTERNA Y EXTERNA, MÁS ESTRÉS, MAS DEPRESIÓN, MÁS BUSQUEDA DE MANO DE OBRA BARATA, MÁS DESLOCALIZACION Y MÁS PARO.
Las empresas desempeñan su labor en un mercado competitivo, en el que la mano más o menos “invisible” de Adam Smith vela por asignar a cada operador económico lo que le corresponde según su grado de competividad y posicionamiento en un mercado de libre concurrencia, competitivo y transparente.
Todo ello es falso, ya que el mercado está repleto de fallos que niegan esos principios teóricos neoclásicos, excepto el aspecto de la competencia, que sí que existe, por que está acelerado por el principio básico del capitalismo: la maximización de beneficios y la minimización de costes.
En la entrada anterior hablé del principio de cooperación como una de las alternativas posibles al declive del capitalismo, después de asistir la pasada semana a una clase-conferencia sobre “Finances ètiques i la construcció d’una econòmia solidaria” a cargo de Jordi García, os comento mis impresiones sobre ella:
En primer lugar, se nos presentó la crisis actual no tan sólo como de tipo económico sino de “civilización”.
Se planteó la insostenibilidad manifiesta en los otros aspectos de esta crisis global: sociales, ecológicos y climáticos.
Respecto a los primeros destacaría estos demoledores datos:
• 30.000 persones moren de fam cada dia (17.000 són infants).
• La riquesa de 225 persones equival a la de 3.000 milions.
• El 20% de la població utilitza el 80% dels recursos.

Respecto a los ecológicos son destacables:
• Espai bioproductiu: 12.000 milions d’hectàrees: 1,8 hectàrees per cap
• Avui consumim, com a mitjana, 2,2 hectàrees per cap.

Eso quiere decir que hemos sobrepasado la capacidad de carga del planeta (o huella ecológica) en 0,4 Ha. por persona y que todos esos recursos se los estamos tomando prestados a las generaciones futuras, sin dejar que los sistemas ecológicos puedan restablecerse de forma adecuada. Todo ello sin tener en cuenta el usos de los recursos no renovables como combustibles fósiles y minerales
En el caso de la crisis climático se destaca el increíble incumplimiento de los objetivos de Kioto.
Se utilizó la metáfora del Titanic para mostrar lo que puede pasar a nuestra sociedad actual que se basa en la firme creencia del crecimiento indefinido y en que no se producirán consecuencias graves por nuestras actuaciones actuales.
El ponente considera que lo que realmente hay que hacer no es salir de la crisis, sino del sistema capitalista tal como se entiende actualmente, para ello mostró un gran número de ejemplos de actuaciones microeconómicas que constituyen una alternativa real al sistema económico actual y que están fundamentadas en la economía solidaria y cooperativa.
Estas experiencias necesitan un nivel mesoeconómico en el que sean replicadas y por último un nivel macroeconómico en el que sean extrapoladas las actuaciones de economía real del ámbito microeconómico.
Como tipos de actuaciones microeconómicas, destacó:
• La Banca ética, poniendo como ejemplo la Banca Populare Ética Italiana y su representación en España: Fiare.
• Cooperativas productivas y de empleo, un ejemplo interesante es el de “La Fageda” que produce yogures de alta calidad empleando a trabajadores discapacitados.
• Cooperativas procedentes de fábricas en quiebra o abandono recuperadas por los trabajadores. Se calcula que dan empleo en Argentina a unas 20.000 personas.
• Cooperativas de consumo. Destacó el caso de Japón del Seikatsu Club que comenzó en Japón a partir unas amas de casa que se organizaron para realizar compras de forma cooperativa, actualmente abarca a unas 300.000 familias consumiendo productos ecológicos y anti-transgénicos, poseen guarderías y hasta 3 plantas de procesamiento de leche.
También puso numerosos ejemplos de cooperativas de crédito como
JAK que proporciona crédito sin interés convencional. Destacó el papel de América latina en economía solidaria de la que es actualmente puntera en el mundo.
En nuestro país, destacan las cooperativas de producción y servicios Mondragón en Euskadi (una de las mayores del mundo) y en Catalunya éstas representan el 6 % del PIB, predominando las de construcción y servicios.
A continuación, destacó la imperiosa necesidad de desarrollar el incipiente “Mercado Social” e que consistiría en unir a las cooperativas solidarias de producción, comercialización, consumo y financiación en un mercado integrado en el que se aprovechasen las sinergias de cada tipo de entidad d economía solidaria, llegándose a dar un mercado alternativo al actual mercado capitalista. Para ello es necesario salvar todos los obstáculos que representa la atomización de cada grupo de cooperativas que trabajan normalmente desconectadas.
Para ello se requerirían la siguientes “herramientas”:
1. Moneda social (o moneda alternativa).
2. Comercialitzadors i promotors de mercat social.
3. Fons d’inversió col•lectiva orientats estratègicament.
4. Eines d’identificació i localització de l’economia solidària.
5. Triple compromís econòmic de cada entitat: producció cooperativa,
consum responsable i finances ètiques
6. Triple compromís econòmic de´persones de les entitats: producció
cooperativa, consum responsable i finances ètiques.
7. Organitzacions de segon grau (que agrupessin a les anteriors).
8. Cadenes productives d’economia solidària.

Respecto a la consideración de la crisis actual como una posible “aliada” del desarrollo de la economía solidaria, destacó los siguientes cambios de actitud mentalidad que se pueden aprovechar para pasar:
• De l’austeritat obligada al consum responsable.
• De la passivitat i l’individualisme a l’emprenedoria col•lectiva (encara que actualment practicament sóls es potencia l’emprenedoria individual empresarial convencional).
• De l’atur al treball cooperatiu.
• De la insolvència a l’autogestió financera.
Por último, destacó las ventajas que representan los principios cooperativos respecto a los del capitalismo convencional: los empleados-propietarios de las cooperativas no tienen como objetivo hacerse ricos, tampoco necesitan que los beneficios se incrementen de forma continua, y también, el nivel de implicación es muy alto, ya que el trabajador es al mismo tiempo propietario. Otro factor importante es el llamado factor C, de cooperación, es decir, que el trabajo desarrollado de esta forma produce sinergías que no se dan en otros trabajos usuales.
Todos estos factores, han contribuido a que las empresas cooperativas hayan resistido mucho mejor la crisis y que en el año 2009 se hayan recuperado en Catalunya unas 90 empresas que iban a despedir a sus trabajadores, generando unos 500 puestos de trabajo.
Como apunte histórico, se destaca que en 1935, en Catalunya las cooperativas daban trabajo a unas 300.000 personas.
El espíritu cooperativo es el que nos puede revalorizar como seres humanos, la competencia salvaje del libre mercado nos ha esclavizado y ha generado desconfianza mutua entre la humanidad-
Os entrego el enlace de la presentación de la que hemos hablado:
La construcció d'una economia solidària [Modo de compatibilidad] (1)